Dietari de tres dies (diumenge)
Diumenge
Els diumenges, si em quedo a casa, és exactament el
contrari dels divendres. Quan sigui i com sigui aprofito per avançar menús
doncs durant la setmana tinc difícil compaginar activitats i dinars. Avui també
serà així, amb una novetat afegida: hem
de portar els tres néts petits al cinema. Als pares els regalem sis caps de
setmana a l’any perquè els gaudeixin com vulguin i en solitari. Però els nens
ara ja no son tant petits i porten malament no poder anar de turistes amb ells.
Així, ara, els caps de setmana s’han
acabat reduint a una tarda o una nit que ells només poden aprofitar per fer cultureta gastronòmica, teatral, musical o
cinematogràfica. Si l’horari escollit ho permet, nosaltres portem els nens al
cinema i la balança queda equilibrada i tenim la festa en pau. Avui es un
d’aquests dies.
El matí l’he passat cuinant, i entre sofregit i cassola anava escrivint el
dietari de tres dies. També he acabat un dibuix a llapis que tenia començat.
Sovint penso que sóc com una criatura de P4, que tinc de canviar d’activitat
sovint perquè em canso de la que estic fent. No entenc com encara no ho he arribat a superar.
La pel·lícula escollida era “Hotel Transylvania 2”. Per
sort tinc debilitat per les pel·lícules de dibuixos animats. M’han agradat
sempre i aquesta no ha sigut una excepció. Molt de moviment, música estrident,
desplaçaments ràpids, molt de color, sorpreses. Al començar han quedat
petrificats amb la boca oberta i una crispeta a la mà que s’anava reblanint,
reblanint, fins que cadascú al seu temps
se l’ha portat a la boca i se l’ha menjat. Les crispetes han durat tota la pel·lícula perquè
no recordaven que les tenien a les mans. Les riallades eren autèntiques i
espontànies i a la fi sempre penses que aquesta es la millor recompensa: veure
la seva felicitat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada