Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: d’agost 27, 2019

Els paraigües vermells

Imatges
ELS PARAIGÜES VERMELLS Ran del camí cobert de pedretes blanques comença la vinya, d’un verd espès, amb els verols adolescents, joiosos sota el sol roent. A l’altre costat del camí, un mur baix de pedra seca separa un altre tros de vinya. Dues notes de color vermell esquitxen el verd que inunda el paisatge: uns testos rodons com cireres, alineats sobre el mur i, al fons, uns paraigües que avancen lentament i protegeixen uns visitants del sol inclement del migdia. Cap al fons, al mig del mar de verdor, sobresurten les punxes d’uns xiprers que, alternats amb baladres, ressegueixen el camí que travessa les vinyes. Al fons de tot, el perfil de les muntanyes queda difuminat per la llum calitjosa del migdia d’agost. L’Aureli es va llevar el barret i es va rascar la calba mentre comptava els paraigües vermells. -           Cada vegada venen més dones. Deu paraigües. Segur que son deu dones. No sé perquè venen. No hi entenen res i només es fixen en tonteries. E

Treballs de pintura juliol 2019

Imatges
Treballs de pintura juliol 2019 Prop de l'estany  - Aquarel.la La platja recupera les roques  -  Aquarel.la Aiguamolls - Aquarel.la La calor - Aquarel.la

Treballs de pintura juny 2019

Imatges
                                                                    Pedres de riu 3 - Aquarel.la Escoltant els al.legats - Acrílic Pairalía - Aquarel·la Esclat de flors  -  Aquarel·la 

Treballs de pintura gener - maig 2019

Imatges
Escòcia   Aquarel·la Tulipes blanques      Acrílic A flor d'aigua - Acrílic Bombolles - Acrílic El pati de darrera - Aquarel.la Fent cami - Acrílic i col.lage Flueix - Acrílic Galimaties - Aquarel.la Esperança - Acrílic La ferida - Acrílic New York - Aquarel.la Roques  verticals - Tècnica mixta amb acrílic Blaus - Aquarel.la Tardor - Aquarel.la Òxid - Tècnica mixta amb acrílic

El filat

Imatges
Em retorço dins el filat intentant escapar però resulta impossible. Vaig sentint una lleugera escalfor que travessa les escates i comença a molestar-me a la pell.   Sento la remor de l’aigua a prop però no puc ni   veure-la perquè el meu únic anhel es retorçar-me tant com puc per sortir d’aquell suau teixit que em te encerclat. Començo a cansar-me. No, començo a no poder respirar. M’angoixo. Per fi em sento lliure del filat però es que em tenen agafat per la cua cap per avall.   Amb l’ull esquerra   veig el mar que s’apropa i s’allunya amb brodat d’escuma blanca i amb el dret veig molts de caps que se m’apropen, son nens i nenes que comenten que soc maco, i molt gran, i que em brillen les escates i que quina sort. N’hi ha un que només repeteix: - He sigut jo, he sigut jo,   i l’he agafat amb el salabret.   Cada vegada m’angoixo més.  De cop sento multitud de punxades de cremor que em travessen   les escates. Em retorço de nou per sortir d’aquell infern però encara que canvio de

Una fulla a la tardor

Imatges
A la fulla rogenca l’arrossegava el vent. Pujava i baixava, anava i tornava, feia espirals i giragonses. Buscava amb ànsia on agafar-se per acabar el passeig inacabable. L’arbre ombrejava de tènue grisor la finestra de l’habitació de la nena, que mirava amb atenció el dolç moviment de les seves   branques. La fulla rogenca es va enganxar al vidre. La nena es va posar a plorar amb desconsol. La fulla va rossolar fins caure al terra. Va quedar quieta.   Li havia arribat l’hora. El vent es va apaivagar. El vent desolador. Aquarel.la Les fulles al terra. Aquarel.la