Dissabte Per avui tenia programada una sortida al museu d’art de Céret, amb professors i companys de l’escola d’art de l’EMA. Jo hi anava amb el meu marit, tots dos admiradors de les escultures de Jaume Plensa, i ens feia il·lusió. Ens hem llevat i la radio seguia parlant dels atemptats de Paris. Ja es una tragèdia, amb 120 morts i un altre centenar de ferits. Els fets son tan greus que el govern francès ha decidit tancar les fronteres del país. Que fem? Sembla que no podrem anar a Céret, però no volem prendre la decisió tots sols i hem anat puntuals a l’estació d’autobusos. Hi era tothom i, clar, amb diversitat d’opinions. Hi havia el que volia marxar com fos i allà on fos: Cadaqués, el castell de Recasens, Pals... Turisme. D’escultura, res. Era divertit. Hi havia qui es volia ficar sota un banc i tancar els ulls i oblidar tanta tragèdia. Hi havia molts indecisos, sempre és el que més es dona. El xofer del bus no ho tenia gens clar, però deia ...