L'ou
Avui he fet una truita d’espàrrecs. Mentre trencava els ous per deixatar-los m’he menjat un rovell. Ho faig sovint. M’agrada moltíssim. Quan era petita era molt escanyolida. Menjava poc, estava prima i propensa a enganxar qualsevol malaltia. Cada matí la meva mare m’enviava a escola amb un ou cru dins un estoig exprés perquè me’l mengés a mig matí. Recordo que arribava a l’escola i donava l’estoig a la “madre Remedios”. A l’hora del pati apareixia ella i a la vista de tothom hem donava l’estoig i un imperdible gruixut. Rodejada de la majoria de les companyes de la meva classe en un silenci absolut, jo, plenament mortificada, procedia al ritual de fer un forat a cada extrem de l’ou i xuclar per un d’ells tot el seu interior. Sempre hi havia alguna espavilada que preguntava amb riallades: i per què ho fas tot això?? I una altre espavilada que contestava: perquè és una nyicris!!! Jo patia una humiliació immensa, trobava que no calia que me’l dones al mig del pati.