L'ou

 

Avui he fet una truita d’espàrrecs. Mentre trencava els ous per deixatar-los m’he menjat un rovell. Ho faig sovint. M’agrada moltíssim.

Quan era petita era molt escanyolida. Menjava poc, estava prima i propensa a enganxar qualsevol malaltia.

Cada matí la meva mare m’enviava a escola amb un ou cru dins un estoig exprés perquè me’l mengés a mig matí.

Recordo que arribava a l’escola i donava l’estoig a la “madre Remedios”. A l’hora del pati apareixia ella  i a la vista de tothom hem donava l’estoig i un imperdible gruixut. Rodejada de la majoria de les companyes de la meva classe en un silenci absolut, jo, plenament mortificada,  procedia al ritual de fer un forat a cada extrem de l’ou i xuclar per un d’ells tot el seu interior.  



Sempre hi havia alguna espavilada que preguntava amb riallades: i per què ho fas tot això??

I una altre espavilada que contestava: perquè és una nyicris!!!

Jo patia una humiliació  immensa, trobava que no calia que me’l dones al mig del  pati. Però la meva mare i la Remedios s’havien posat d’acord i no tenia escapatòria possible. I la “madre Remedios”, que era una mica curteta pobre dona, ni se li devia acudir fer-ho d’alguna manera més discreta.

Vaig provar de no donar-li l’ou, de donar-li l’estoig buit (després de tirar l’ou a una claveguera), de tirar l’estoig a terra abans de sortir de classe a veure si es trencava l’ou... Un dia o altre tot anava a parar  a orelles de la meva mare i quan arribava a casa em castigava a berenar pa amb fantasia.

Reconec que si no hagués hagut de patir les riallades i la burla de les nenes, a mi l’ou cru m’encantava. No recordo si vaig patir menys malalties. Pujar de pes segur que no.

Tot es va acabar als 12 anys quan vam emigrar a Barcelona i vaig  deixar enrere el col·legi de monges per anar a parar a un institut públic. Vaig perdre de vista totes les obligacions religioses però em van ploure a sobre totes les obligacions relacionades amb el caire del règim. Però l’ou va desaparèixer per sempre.

El que encara dura es el plaer de menjar-me el rovell quan utilitzo l’ou a l’hora de cuinar.



Domina el groc



 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Desconfinaments descontrolats

General