Un regust de felicitat
Avui he tornat a plorar, amb desconsol. Sortint de la piscina he anat a fer un tallat al bar del Parc del Migdia. Es un lloc comparable a un petit raconet de paradís. A l’ombra de les acàcies, amb un brisa constant, amb l’aigua del llac al costat i els aneguets nadant, amb l’aroma del tallat davant meu, m’ha envaït una onada de felicitat. Però tot seguit he sofert una onada de vergonya immensa. I he començat a plorar, aquesta vegada sense gaire aturador. Plorar i plorar. Com podia ser feliç si em falta la meitat de mi mateixa ? Als tres mesos de la desaparició de l’amor de la meva vida ja soc capaç de ser feliç? A dins del cor sentia un gran xoc, perquè jo estava feliç i no podia evitar-ho. He pensat molt. Molt. Un dia una neta em va dir que s’havia esborrat d’algun mitjà de xarxa social perquè no suportava que s’hagués mort l’avi i tot seguís igual. Es veritat. Quan es mor algú tan estimat desitges que tot es pari. Estàs tan trencat per dins que no entens que no s’hagi t
