Pastis de cranc, canalons de rap, carn d’olla, lasanya de verdura... Arriba Nadal i res ho atura. A mi “em toca” tenir-los el mateix dia 25. Em toca. Paraules molestes. M’agraden les llums, m’agrada el pessebre, m’agrada el tràfec de gent carregada de bosses que van pel carrer, m’agrada la cavalcada de Reis... Tot això em recorda la infància, tan feliç i no ha canviat gaire. Bé, ara de pessebres se’n fan pocs. Per mi son deliciosos i a casa hi arriba cada any. Però d’uns anys a aquesta part les festes de Nadal s’han convertit en una anècdota incòmoda. Fins poc abans no saps amb qui ho celebraràs i, sovint, no m’agrada massa la distribució. Però son dies de pau i d’amor. Al menys la publicitat no ha canviat. El temps i els esdeveniments es precipiten al meu voltant i aquest any son especialment difícils. De fet crec que serà un any molt complex per molta gent, que és possible que no puguin gaudir dels bens materials que tenien altres vegades. Els bens espirituals ja fa