Nadal 2020
Pastis de cranc, canalons de rap, carn d’olla, lasanya de
verdura...
Arriba Nadal i res ho atura. A mi “em toca” tenir-los el
mateix dia 25. Em toca. Paraules
molestes.
M’agraden les llums, m’agrada el pessebre, m’agrada el
tràfec de gent carregada de bosses que van pel carrer, m’agrada la cavalcada de
Reis... Tot això em recorda la infància, tan feliç i no ha canviat gaire. Bé,
ara de pessebres se’n fan pocs. Per mi son deliciosos i a casa hi arriba cada
any.
Però d’uns anys a aquesta part les festes de Nadal s’han
convertit en una anècdota incòmoda. Fins poc abans no saps amb qui ho
celebraràs i, sovint, no m’agrada massa
la distribució. Però son dies de pau i d’amor. Al menys la publicitat no
ha canviat.
El temps i els esdeveniments es precipiten al meu voltant i
aquest any son especialment difícils. De fet crec que serà un any molt complex per molta gent, que és possible
que no puguin gaudir dels bens materials que tenien altres vegades. Els bens espirituals
ja fa temps que no els comptabilitzo, crec que la majoria no els valora o no
sap ni de què se’ls parla.
L’obligació de pensar i comprar regals, l’obligació de
comprar i cuinar un bon dinar,
l’obligació de reunir-nos sí o sí, l’obligació d’estar content quan tal
vegada estàs força triturat de sentiments. L’obligació, l’obligació...
És molt difícil refer cada any unes emocions que han anat
evolucionant amb pas del temps. Aquest temps inexorable que et recorda
constantment que el primer que no ets permanent ets tu mateix. Però Nadal no es
cansa de tornar i de posar en relleu tots els entrebancs particulars que s’han anat apilonant a lo llarg de l’any.
Aquest any les festes venen precedides amb dos fronts
delicats, difícils i arrebossats d’amor relliscós. Iniciades amb trencadissa i
sense poder sospitar com acabaran. Expectació
de sentiments. Unes festes diferents, segur, però tal vegada més pròximes a les que van
començar a Betlem, quan m’explicaven que hi havia nascut l’esperança.
Betlem 2020
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada