Pintura i Relats

  El toll de vidre Les afores Lanzarote Camí il·luminat

Matolls secs Tardor Camps humits La bellesa del foc  

  Intent de pintura amb gat juganer Llançà vila Cendra, fum i foc Bassal temporal

  Avui he tornat a plorar, amb desconsol. Sortint de la piscina he anat a fer un tallat al bar del Parc del Migdia. Es un lloc comparable a un petit raconet de paradís. A l’ombra   de les acàcies, amb un brisa constant, amb l’aigua del llac al costat i els aneguets nadant, amb l’aroma del tallat davant   meu, m’ha envaït una onada de felicitat. Però tot seguit he sofert una onada de vergonya immensa. I he començat a plorar, aquesta vegada sense gaire aturador. Plorar i plorar. Com podia ser feliç si em falta la meitat de mi mateixa ? Als tres mesos de la desaparició de l’amor de la meva vida ja soc capaç de ser feliç? A dins del cor sentia un gran xoc, perquè jo estava feliç i no podia evitar-ho. He pensat molt. Molt. Un dia una neta em va dir que s’havia esborrat d’algun mitjà de xarxa social perquè no suportava que s’hagués mort l’avi i tot seguís igual. Es veritat. Quan es mor algú tan estimat desitges que tot es pari. Estàs tan trencat per dins que no entens que no s’hagi t

Llançà- Parròquia de St. Vicenç Llançà-paret de pedra seca Llançà - camí de la vila Llançà-capvespre amb boirina Llançà-platja de les Tonyines Llançà-sortida de sol  

Onada expandint-se Girona Port de la Selva Portbou Port de la Selva Port de la Selva  

Preocupacions Esclat Boires Vidres  

Floristeria Colza de primavera Rostolls (collage i acrílic) La taca lila  

  Cel rogent. Aquarel.la Cel d'il.lusio. Aquarel.la Cardos. Aquarel.la Camps amb basses.Aquarel.la

El  mur de pedres grogues - aquarel.la Temps mort  -  Aquarel.la i collage  Les flors del mal - Acrílic Peixos  -  Gyotaku sobre paper  

  Avui he fet una truita d’espàrrecs. Mentre trencava els ous per deixatar-los m’he menjat un rovell. Ho faig sovint. M’agrada moltíssim. Quan era petita era molt escanyolida. Menjava poc, estava prima i propensa a enganxar qualsevol malaltia. Cada matí la meva mare m’enviava a escola amb un ou cru dins un estoig exprés perquè me’l mengés a mig matí. Recordo que arribava a l’escola i donava l’estoig a la “madre Remedios”. A l’hora del pati apareixia ella   i a la vista de tothom hem donava l’estoig i un imperdible gruixut. Rodejada de la majoria de les companyes de la meva classe en un silenci absolut, jo, plenament mortificada,   procedia al ritual de fer un forat a cada extrem de l’ou i xuclar per un d’ells tot el seu interior.   Sempre hi havia alguna espavilada que preguntava amb riallades: i per què ho fas tot això?? I una altre espavilada que contestava: perquè és una nyicris!!! Jo patia una humiliació   immensa, trobava que no calia que me’l dones al mig del   pati.

  Seran mimoses (acrílic) Barricades a les línies vermelles (acrílic) Borrasca en el gerro (acrílic) Lliris  (acrílic)

  A   Rabassa, un poble de la plana, groc pels camps de blat, calorós, silenciós i avorrit, una de les figures importants per a mi era el carter. Els estius allà eren dos mesos llisos, plans,   només esquitxats per la distracció de contemplar dos sargantanes barallant-se a l’ampit de pedra de la galeria,   o les aranyes teixint la teranyina que després jo aniquilaria amb una escombra, analitzar el color de plata del revés de les fulles de les oliveres, observar quina gallina era més llesta a l’hora de picar el blat de moro o buscar sense fatiga la tortuga que campava per l’hort.   Ah! I les cartes. Les cartes que rebia de les companyes d’estudis, que llavors ho eren tot per a mi, i amb les que podia seguir de lluny l’atzarós avenç de la colla, els amors frustrats, els amors que florien i l’amiga traïdora que coquetejava amb el noi que sabia que m’agradava a mi. Cada dia, a l’hora aproximada que passava per davant de casa, jo sortia a un dels balcons i repenjada d’esquenes a la bara

Esclat de blau (acrílic) Rovellat  (aquarel.la) Les fulles molles (acrílic i collage) Els colors del mar (aquarel.la)