Entrades

Treballs de pintura maig 2021

Imatge
Floristeria Colza de primavera Rostolls (collage i acrílic) La taca lila  

Treballs de pintura abril 2021

Imatge
  Cel rogent. Aquarel.la Cel d'il.lusio. Aquarel.la Cardos. Aquarel.la Camps amb basses.Aquarel.la

Treballs pintura març 2021

Imatge
El  mur de pedres grogues - aquarel.la Temps mort  -  Aquarel.la i collage  Les flors del mal - Acrílic Peixos  -  Gyotaku sobre paper  

L'ou

Imatge
  Avui he fet una truita d’espàrrecs. Mentre trencava els ous per deixatar-los m’he menjat un rovell. Ho faig sovint. M’agrada moltíssim. Quan era petita era molt escanyolida. Menjava poc, estava prima i propensa a enganxar qualsevol malaltia. Cada matí la meva mare m’enviava a escola amb un ou cru dins un estoig exprés perquè me’l mengés a mig matí. Recordo que arribava a l’escola i donava l’estoig a la “madre Remedios”. A l’hora del pati apareixia ella   i a la vista de tothom hem donava l’estoig i un imperdible gruixut. Rodejada de la majoria de les companyes de la meva classe en un silenci absolut, jo, plenament mortificada,   procedia al ritual de fer un forat a cada extrem de l’ou i xuclar per un d’ells tot el seu interior.   Sempre hi havia alguna espavilada que preguntava amb riallades: i per què ho fas tot això?? I una altre espavilada que contestava: perquè és una nyicris!!! Jo patia una humiliació   immensa, trobava que no calia que me’l dones al mig del   pati.

Treballs de pintura febrer 2021

Imatge
  Seran mimoses (acrílic) Barricades a les línies vermelles (acrílic) Borrasca en el gerro (acrílic) Lliris  (acrílic)

Les cartes que no arribaven

Imatge
  A   Rabassa, un poble de la plana, groc pels camps de blat, calorós, silenciós i avorrit, una de les figures importants per a mi era el carter. Els estius allà eren dos mesos llisos, plans,   només esquitxats per la distracció de contemplar dos sargantanes barallant-se a l’ampit de pedra de la galeria,   o les aranyes teixint la teranyina que després jo aniquilaria amb una escombra, analitzar el color de plata del revés de les fulles de les oliveres, observar quina gallina era més llesta a l’hora de picar el blat de moro o buscar sense fatiga la tortuga que campava per l’hort.   Ah! I les cartes. Les cartes que rebia de les companyes d’estudis, que llavors ho eren tot per a mi, i amb les que podia seguir de lluny l’atzarós avenç de la colla, els amors frustrats, els amors que florien i l’amiga traïdora que coquetejava amb el noi que sabia que m’agradava a mi. Cada dia, a l’hora aproximada que passava per davant de casa, jo sortia a un dels balcons i repenjada d’esquenes a la bara