Entrades

Missatges de WhatsApp

Imatges
  Si fas les coses des del cor i sense esperar res a canvi, mai et sentiràs decebut. Viure es la única cosa urgent. Un día más para enfrentar con valentía. Aunque sea un día lluvioso, será un   día maravilloso Siempre hay una solución para cada problema, una sonrisa para cada lágrima y un abrazo para cada tristeza. El servei més gran es compartir amb els altres la joia de viure. Si portes tothom al cor mai et sentiràs sol. Mentre portis un somni al cor mai perdràs el sentit de la vida.   Consells? Advertències?   Avisos? Parers? Diàriament llegim missatges d’aquest estil. Arriben i arriben. Els obres i allà trobes el consell innecessari, l’advertència no desitjada, l’avís inútil, el parer discutible. Amb la vida controlada per anàlisis, tractaments, visites i malestars, no cal que m’aconsellin que viure és la única cosa urgent. Quan em desperto de matinada i no puc tornar a dormir no cal que m’invitin a enfrontar el dia amb valentia. Quan feia les coses des de

Treballs de pintura setembre de 2020

Imatges
Camps liles El joc del mar i la sorra Matolls Platja a l'estiu  

Servicio Social Femenino

Imatges
    Els calaixos de la cuina sempre ben tancats abans de manipular qualsevol cosa. Les mans ben netes abans de tocar cap agafador d’armari o de calaix. No posar els dits als vidres. Vigilar que no caigui aigua inoportuna a terra. Comprovar, anar amb compte, vaja. Servicio Social Femenino.    Este servicio se creó en 1937 y estuvo en vigor hasta el 1 de septiembre de 1978. Las mujeres recibían durante tres meses formación teórica sobre valores y distintas materias que luego eran puestas en práctica en centros asistenciales, talleres o escuelas de hogar. La Sección femenina era una prestación obligatoria (como el servicio militar para los hombres), para todas las mujeres solteras entre 17 y 35 años que quisieran acceder a un trabajo remunerado, obtener un título académico u oficial, pasaporte, un carné de conducir o formar parte de cualquier asociación. No podiem fer res. Ser paràsits.    “Es más práctico intentar no ensuciar, que limpiar todo el dia”. I mira, resulta que és verita

Treballs de pintura agost 2020

Imatges
  Joanetes Clarianes Blat per segar Illa d'Estocolm

L'horitzó

Imatges
Fa pocs dies vas iniciar un viatge cap a l’horitzó. Un viatge d’anada. Vas i no tornes, ni et gires. Amb totes les veles desplegades, la barca navega àgil i ja quasi el toques. Es molt a prop, una ratlla blava allà baix, recta, sense veure el final. Però  potser és que no és la fi. Potser és un principi. Un principi nítid i clar. Quan surt el sol, marca un camí daurat i brillant que comença a l’escuma del mar quan es desfà a la sorra de la platja i acaba allà baix, cap   on tu ara has començat a marxar, sol. Tu i el camí em conviden a seguir-te, però no sé navegar ni tinc forces per remar. Sento que m’arriba el silenci del final.   Per mi serà un principi, un tornar a començar, aferrada al valor de tenir de tornar a caminar, estimar, tot mirant el camí daurat, esperant a quan jo ja sigui tant lleugera que les ones em permetin anar cap a tu i trobar-te allà, a la fi, que potser serà el principi, per tornar a començar els dos junts.   

El tren

Imatges
Es bona la comparació de les persones  amb els trens, veritat? Totes acaben essent un trajecte amb final. Alguns viatges son més llargs, altres més curts...  Però tu tries aquell tren a aquella hora, en un punt determinat entre milions de llocs en el mon. I vas corrent a buscar-lo,  a ell. Estàs a les portes del precipici i de cop arranca i se’n va, se’n va sense respectar els teus sentiments i sense valorar tot l’esforç que has fet per arribar  fins allà. En aquest mon d’hipocresia,  la única manera de subsistir es construir el teu propi tren  i viatjar fins a un lloc on les vies    siguin vides com la teva fugint d’aquesta societat. 6215