Entrades

Les cartes que no arribaven

Imatges
  A   Rabassa, un poble de la plana, groc pels camps de blat, calorós, silenciós i avorrit, una de les figures importants per a mi era el carter. Els estius allà eren dos mesos llisos, plans,   només esquitxats per la distracció de contemplar dos sargantanes barallant-se a l’ampit de pedra de la galeria,   o les aranyes teixint la teranyina que després jo aniquilaria amb una escombra, analitzar el color de plata del revés de les fulles de les oliveres, observar quina gallina era més llesta a l’hora de picar el blat de moro o buscar sense fatiga la tortuga que campava per l’hort.   Ah! I les cartes. Les cartes que rebia de les companyes d’estudis, que llavors ho eren tot per a mi, i amb les que podia seguir de lluny l’atzarós avenç de la colla, els amors frustrats, els amors que florien i l’amiga traïdora que coquetejava amb el noi que sabia que m’agradava a mi. Cada dia, a l’hora aproximada que passava per davant de casa, jo sortia a un dels balcons i repenjada d’esquenes a la bara

Treballs pintura gener 2021

Imatges
Esclat de blau (acrílic) Rovellat  (aquarel.la) Les fulles molles (acrílic i collage) Els colors del mar (aquarel.la)  

Recordar

Imatges
  Estic assaborint la meravella de recordar. No recordar el que haig de fer, o la pel·lícula que acabo de veure. Ni tan sols recordar els detalls més importants d’una recepta de cuina o de qualsevol lliçó que he acabat d’aprendre. Recordar la vida. Recordar situacions, experiències, llocs que he trepitjat, anècdotes curioses, o divertides, o tristes, o incomprensibles. Recordar perquè quelcom d’ara mateix m’ha transportat a una situació similar de molts anys enrere. Son com dos vides paral·leles. Incomparables però semblants.   Els records son un tresor. Alguns els revius per plaer, i veus nítidament les cares de les persones que t’envoltaven, el paisatge o la casa o l’estança on ho vas viure. D’altres, quan els esmicoles, t’ajuden a comprendre el perquè et van afectar tant i si el motiu era realment tant important. Que absurd que et produís tan rancor, tanta ràbia comprimida. Prens consciència de quant has madurat. A vegades t’adones dels moments extremament divertits que

Treballs pintura desembre de 2020

Imatges
  Els estels arriben Temps de boires Passejant Camps anegats

Treballs de pintura novembre 2020

Imatges
  Quan plou Portal Els estels esperen Capvespre a Llançà Llum de tardor

Nadal 2020

Imatges
  Pastis de cranc, canalons de rap, carn d’olla, lasanya de verdura... Arriba Nadal i res ho atura. A mi “em toca” tenir-los el mateix dia 25. Em toca. Paraules   molestes. M’agraden les llums, m’agrada el pessebre, m’agrada el tràfec de gent carregada de bosses que van pel carrer, m’agrada la cavalcada de Reis... Tot això em recorda la infància, tan feliç i no ha canviat gaire. Bé, ara de pessebres se’n fan pocs. Per mi son deliciosos i a casa hi arriba cada any.   Però d’uns anys a aquesta part les festes de Nadal s’han convertit en una anècdota incòmoda. Fins poc abans no saps amb qui ho celebraràs i, sovint, no m’agrada massa   la distribució. Però son dies de pau i d’amor. Al menys la publicitat no ha canviat. El temps i els esdeveniments es precipiten al meu voltant i aquest any son especialment difícils. De fet crec que serà un any   molt complex per molta gent, que és possible que no puguin gaudir dels bens materials que tenien altres vegades. Els bens espirituals ja fa

Treballs de pintura octubre de 2020

Imatges
  Poble de màgia Temps incert L'arbre de la llibertat A mig bosc