Recordar
Estic assaborint la meravella de recordar. No recordar el que haig de fer, o la pel·lícula que acabo de veure. Ni tan sols recordar els detalls més importants d’una recepta de cuina o de qualsevol lliçó que he acabat d’aprendre. Recordar la vida. Recordar situacions, experiències, llocs que he trepitjat, anècdotes curioses, o divertides, o tristes, o incomprensibles. Recordar perquè quelcom d’ara mateix m’ha transportat a una situació similar de molts anys enrere. Son com dos vides paral·leles. Incomparables però semblants. Els records son un tresor. Alguns els revius per plaer, i veus nítidament les cares de les persones que t’envoltaven, el paisatge o la casa o l’estança on ho vas viure. D’altres, quan els esmicoles, t’ajuden a comprendre el perquè et van afectar tant i si el motiu era realment tant important. Que absurd que et produís tan rancor, tanta ràbia comprimida. Prens consciència de quant has madurat. A vegades t’adones dels moments extremament divertits que
