La Ratona
![Imatge](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqtgzvwvUN_L4GefhH92TDCCu3Ta1OvDtUIjxetJCgb4snKGkorOERNrk6hi9-hrZCzvvtkRynG3wkNaxy7v_MGXvSKducKT49DUhwlU2dyf20BvijVQmHgImFxM9xAugoxPpDfgjL6vk/s200/1992+-+ratona.jpg)
La Ratona Era blanca i vermella. Va aprendre a navegar amb les onades del Maresme però ja adolescent va començar a lliscar per la Mar d’Amunt. Li van agradar tant aquest vent i aquests paisatges, el mar tan blau i les roques tan fosques, que passejava incansable de Port Bou a el Golfet, de Garbet a S’Arenella, però sobretot de la Punta de Canyelles a la Punta d’en Feliu. Hi vaig embarcar per primera vegada amb una prominent panxa de set mesos i com que no tenia el “titulin” (el timoner sí), quasi per instint de supervivència vaig aprendre a corre cuita el que era allargar o caçar les escotes, el floc, la canya, el pal... i, sobretot, la botavara. Dimonis amb la botavara, si badaves al allargar les seves escotes girava com un llampec i, o abaixaves el cap, o anaves a parar a l’aigua amb bony inclòs. La Ratona navegava amb un balanceig quasi sensual, amb un ritme tan seu que feia que jo reconegués la vela major encara que navegués molt lluny o simplement qua