Pintura i Relats

Temporal al bosc  -  Aquarel.la La nina trencada  -  Acrílic Àrid amb fons daurat - Aquarel.la 

Diumenge Els diumenges, si em quedo a casa, és exactament el contrari dels divendres. Quan sigui i com sigui aprofito per avançar menús doncs durant la setmana tinc difícil compaginar activitats i dinars. Avui també serà així,   amb una novetat afegida: hem de portar els tres néts petits al cinema. Als pares els regalem sis caps de setmana a l’any perquè els gaudeixin com vulguin i en solitari. Però els nens ara ja no son tant petits i porten malament no poder anar de turistes amb ells. Així, ara,   els caps de setmana s’han acabat reduint   a una tarda o una nit que ells només poden aprofitar per fer cultureta gastronòmica, teatral, musical o cinematogràfica. Si l’horari escollit ho permet, nosaltres portem els nens al cinema i la balança queda equilibrada i tenim la festa en pau. Avui es un d’aquests dies. El matí l’he passat cuinant,   i entre sofregit i cassola anava escrivint el dietari de tres dies. També he acabat un dibuix a llapis que tenia començat. Sovint penso que só

Hibiscur groc  -  Aquarel.la Temps turmentós  -  Aquarel.la Al vespre  -  Aquarel.la Desconcert  -  Aquarel.la c

Dissabte Per avui tenia programada una sortida al museu d’art de Céret, amb professors i companys   de l’escola d’art de l’EMA. Jo hi anava amb el meu marit, tots dos admiradors de les escultures de Jaume Plensa, i ens feia il·lusió. Ens hem llevat i la radio seguia parlant dels atemptats de Paris. Ja es una tragèdia,   amb 120 morts i un altre centenar de ferits. Els fets son tan greus que el govern francès ha decidit tancar les fronteres del país. Que fem? Sembla que no podrem anar a Céret, però no volem prendre la decisió tots sols i hem anat puntuals a l’estació d’autobusos. Hi era tothom i, clar, amb diversitat d’opinions. Hi havia el que volia marxar com fos i allà on fos: Cadaqués, el castell de Recasens, Pals... Turisme. D’escultura, res. Era divertit.   Hi havia qui es volia ficar sota un banc i   tancar els ulls i oblidar tanta tragèdia. Hi havia molts indecisos, sempre és el que més es dona. El xofer del bus no ho tenia gens clar, però deia “jo faré el que dec

Vidriera  -  Aquarel.la El fanal  -  Aquarel.la Branques amb fulles  -  Aquarel.la Planta crasa  -  Aquarel.la

Divendres El divendres sempre el transito com un dia de impàs, o sigui, el dia que em grato la panxa i contemplo les musaranyes. Es el dia de no fer res obligatori. Es el meu Kit-Kat setmanal. Com a molt anar a nedar, que es la meva obligació diària, però que molts divendres també me la ventilo. Però aquest   ja m’ he llevat amb les celles arrufades, perquè a la tarda tindré l’assemblea del Club del Llibre i sé que la meva intervenció no serà del gust de molts companys. He decidit anar a la piscina, almenys faré alguna cosa aprofitable i de pas ja passaré quasi dos hores sense pensar en l’assemblea. Sortint,   parada a fer el tallat al bar i llegir el diari. No ha sigut una bona idea, perquè amb tot el que passa aquests dies, llegir el diari es quasi un calvari i em fa sentir   molt malament. Novament les celles arrufades. A casa he acabat de repassar una aquarel.la acabada, cosa molt perillosa perquè no es aconsellable repintar el que ja has donat per finalitzat i menys s

Tormenta d'estiu  -  Aquarel.la Flors 2  -  Aquarel.la Aiguamolls i barraca - Aquarel.la Tapant el rosa - Aquarel.la