Records amb olor de Pere

 Em costa expressar amb paraules els sentiments de tristesa que tinc per la vostra pèrdua.

Vull quedar-me amb els records, l'admiració i sempre respecte que he sentit pel Pere.

Ha sigut sempre així, des de que era un adolescent. El Pere desprenia confiança en si mateix i alhora tenia un sentit de l'humor especial.

Inconscientment em va ensenyar valors socials i d'amistat amb el seu caràcter obert i simpàtic en els temps de la Ratona i les festes a la platja de la Farella. Era tot un líder, tant pels adults com per tots nosaltres. El seu esperit aventurer i, alhora, el seu caràcter humil, el diferenciava de tots.

Recordo tantes coses... sobretot la vegada que vaig tenir l'oportunitat de navegar amb la Ratona amb un dia de vent i de mar un pèl picat. Anàvem amb el cos per fora i una ventada ens va catapultar cap a l'aigua. Jo vaig caure sobre la vela i em vaig quedar quiet i ell em va fotre un crit:   "Collons, vols sortir de la vela? " Sabia quan havia de donar-te un crit per espavilar-te. Era l'estiu del 1990.

Una altra es quan vam sortir de Figueres cap a Llançà amb la seva moto. Havíem tornat de Barcelona i anava jo amb la motxilla i una olla exprés als braços... Quina experiència...!!! Vam entrar a casa dels meus pares amb els cascs posats  per acollonir-los i fer-los creure que havíem fet tot el trajecte amb aquella moto des de Barcelona.

Si, el Pere era així, les seves bromes desprenien genialitat i em sento privilegiat d'haver-lo conegut i admirat  (potser en silenci i potser ningú ho notava... jo crec que si).

Si el sentia parlar, girava el cap perquè segur  que deia alguna cosa que cridaria l'atenció o em faria riure.

Se'm salten les llàgrimes ara i haig de parar. Jo crec que ens el tornarem a trobar. Llavors tindrem més temps.

Una abraçada molt forta a tots.

(Records d'un adolescent que ara te 47 anys, fill d'uns amics de la colla de Llançà) 






Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Un regust de felicitat