Els paraigües vermells
ELS PARAIGÜES VERMELLS
Ran del camí cobert de pedretes blanques comença la vinya, d’un verd espès,
amb
els verols adolescents, joiosos sota el sol roent.
A l’altre costat del camí, un mur baix de pedra seca separa un altre tros
de vinya.
Dues notes de color vermell esquitxen el verd que inunda el paisatge: uns
testos rodons com cireres, alineats sobre el mur i, al fons, uns paraigües que
avancen lentament i protegeixen uns visitants del sol inclement del migdia.
Cap al fons, al mig del mar de verdor, sobresurten les punxes d’uns xiprers
que, alternats amb baladres, ressegueixen el camí que travessa les vinyes.
Al fons de tot, el perfil de les muntanyes queda difuminat per la llum
calitjosa del migdia d’agost.
L’Aureli es va llevar el barret i es va rascar la calba mentre comptava els
paraigües vermells.
-
Cada vegada venen més dones. Deu paraigües. Segur que son
deu dones. No sé perquè venen. No hi entenen res i només es fixen en tonteries.
Els paraigües vermells esclataven al mig del verd. Forçaven a mirar-los i l’Aureli els veia avançar
ondulants, brillants, setinats. Si agafaven el camí per anar a les oliveres, s’acostarien prou allà on era
ell i podria comprovar el nombre de dones.
Es va tornar a posar el barret i s’ajupí
per seguir fent la poda dels pàmpols que feien ombra al raïm, que ja lluïa ple i rodó però encara verd,
pobre de llum i escalfor.
El va acaronar un ventijol molt suau i llavors va sentir una olor lleugera,
dolça, vulnerable. No era de terra, ni de pàmpol, ni de soca. No era de
vinya. Es va aixecar i tot seguit la va veure. La dona avançava amb calma, amb
el cap cot, els braços lleugerament alçats i les mans esteses davant seu tocant
amb delicadesa els ceps, les fulles, cercant quelcom.
Ella alçà el cap, mirant cap a un horitzó que per ella no existia. L’
expressió tranquil.la, serena, segura. La mirada buida. La veu clara i ferma.
- -- Perquè vull sentir la seda de la seva pell.
L’Aureli s´hi acostà. Amb la seva ma tosca va agafar aquelles mans càlides i les va posar sobre un gotim de
raïm.
Aquesta dona. Aquesta dona no portava paraigua vermell.
Vinyes verdes amb paraigua vermell. Acrílic.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada