Pintura i Relats

  Quan plou Portal Els estels esperen Capvespre a Llançà Llum de tardor

  Pastis de cranc, canalons de rap, carn d’olla, lasanya de verdura... Arriba Nadal i res ho atura. A mi “em toca” tenir-los el mateix dia 25. Em toca. Paraules   molestes. M’agraden les llums, m’agrada el pessebre, m’agrada el tràfec de gent carregada de bosses que van pel carrer, m’agrada la cavalcada de Reis... Tot això em recorda la infància, tan feliç i no ha canviat gaire. Bé, ara de pessebres se’n fan pocs. Per mi son deliciosos i a casa hi arriba cada any.   Però d’uns anys a aquesta part les festes de Nadal s’han convertit en una anècdota incòmoda. Fins poc abans no saps amb qui ho celebraràs i, sovint, no m’agrada massa   la distribució. Però son dies de pau i d’amor. Al menys la publicitat no ha canviat. El temps i els esdeveniments es precipiten al meu voltant i aquest any son especialment difícils. De fet crec que serà un any   molt complex per molta gent, que és possible que no puguin gaudir dels bens materials que tenien altres vegades. El...

  Poble de màgia Temps incert L'arbre de la llibertat A mig bosc

  Si fas les coses des del cor i sense esperar res a canvi, mai et sentiràs decebut. Viure es la única cosa urgent. Un día más para enfrentar con valentía. Aunque sea un día lluvioso, será un   día maravilloso Siempre hay una solución para cada problema, una sonrisa para cada lágrima y un abrazo para cada tristeza. El servei més gran es compartir amb els altres la joia de viure. Si portes tothom al cor mai et sentiràs sol. Mentre portis un somni al cor mai perdràs el sentit de la vida.   Consells? Advertències?   Avisos? Parers? Diàriament llegim missatges d’aquest estil. Arriben i arriben. Els obres i allà trobes el consell innecessari, l’advertència no desitjada, l’avís inútil, el parer discutible. Amb la vida controlada per anàlisis, tractaments, visites i malestars, no cal que m’aconsellin que viure és la única cosa urgent. Quan em desperto de matinada i no puc tornar a dormir no cal que m’invitin a enfrontar el dia amb valentia. Quan fe...

Camps liles El joc del mar i la sorra Matolls Platja a l'estiu  

    Els calaixos de la cuina sempre ben tancats abans de manipular qualsevol cosa. Les mans ben netes abans de tocar cap agafador d’armari o de calaix. No posar els dits als vidres. Vigilar que no caigui aigua inoportuna a terra. Comprovar, anar amb compte, vaja. Servicio Social Femenino.    Este servicio se creó en 1937 y estuvo en vigor hasta el 1 de septiembre de 1978. Las mujeres recibían durante tres meses formación teórica sobre valores y distintas materias que luego eran puestas en práctica en centros asistenciales, talleres o escuelas de hogar. La Sección femenina era una prestación obligatoria (como el servicio militar para los hombres), para todas las mujeres solteras entre 17 y 35 años que quisieran acceder a un trabajo remunerado, obtener un título académico u oficial, pasaporte, un carné de conducir o formar parte de cualquier asociación. No podiem fer res. Ser paràsits.    “Es más práctico intentar no ensuciar, que limpiar todo el dia”. ...

  Joanetes Clarianes Blat per segar Illa d'Estocolm