Missatges de WhatsApp

 

Si fas les coses des del cor i sense esperar res a canvi, mai et sentiràs decebut.

Viure es la única cosa urgent.

Un día más para enfrentar con valentía.

Aunque sea un día lluvioso, será un  día maravilloso

Siempre hay una solución para cada problema, una sonrisa para cada lágrima y un abrazo para cada tristeza.

El servei més gran es compartir amb els altres la joia de viure.

Si portes tothom al cor mai et sentiràs sol.

Mentre portis un somni al cor mai perdràs el sentit de la vida.

 

Consells? Advertències?  Avisos? Parers?

Diàriament llegim missatges d’aquest estil. Arriben i arriben. Els obres i allà trobes el consell innecessari, l’advertència no desitjada, l’avís inútil, el parer discutible.

Amb la vida controlada per anàlisis, tractaments, visites i malestars, no cal que m’aconsellin que viure és la única cosa urgent.

Quan em desperto de matinada i no puc tornar a dormir no cal que m’invitin a enfrontar el dia amb valentia.

Quan feia les coses des del cor mai em vaig sentir decebut, però ara tampoc em veig recompensat. I la soledat només s’esvaneix amb algú que t’estimi al costat.

Un dia es un dia. No necessàriament meravellós. En que sigui un dia normal, n’hi ha prou. Què vol dir serà meravellós? Queda tan reduït... per tant poques persones...  Aquest em va molestar especialment.

Si, es força cert que sempre hi pot haver una solució per cada problema, però la solució pot ser que et sigui útil o no, adequada o no, accessible o no... A vegades no et serveix de res i l’esperança que t’ha donat es desfà com el fum i, amb molta sort, tal vegada tinguis  l’oportunitat de que la llàgrima i la tristesa algú  s’esforci en alleugerir-les.

La joia de viure. La joia de viure és ara  tan immensa, però tan fràgil i tan delicada,  que no em trobo en condicions de compartir-la amb ningú.

Els somnis que es porten al cor sí que ajuden, son bons,  però potser no a donar sentit a la vida, més aviat il·luminen un camí que no sempre es fàcil de seguir.

Els missatges que rebem poden fer molt de mal. Et volen posar en un núvol que no existeix, et volen obligar a ser feliç, transmeten un optimisme i unes simplicitats irreals. I ens aparten de la conversa sincera i autèntica amb la gent, la que matisa les paraules, la que de veritat amara al cor perquè les reps en el moment que necessites. No als matins quan et lleves i mires el mòbil.

El vent desolador