Servicio Social Femenino
Els calaixos de la cuina sempre ben tancats abans de manipular
qualsevol cosa. Les mans ben netes abans de tocar cap agafador d’armari o de
calaix. No posar els dits als vidres. Vigilar que no caigui aigua inoportuna a
terra. Comprovar, anar amb compte, vaja.
Servicio Social Femenino.
Este servicio se creó en 1937 y estuvo en vigor
hasta el 1 de septiembre de 1978. Las mujeres recibían durante tres meses
formación teórica sobre valores y distintas materias que luego eran puestas en
práctica en centros asistenciales, talleres o escuelas de hogar. La Sección
femenina era una prestación obligatoria (como el servicio militar para los
hombres), para todas las mujeres solteras entre 17 y 35 años que quisieran acceder a un trabajo remunerado,
obtener un título académico u oficial, pasaporte, un carné de conducir o formar
parte de cualquier asociación. No podiem fer res. Ser paràsits.
“Es más práctico intentar no ensuciar, que
limpiar todo el dia”. I mira, resulta que és veritat. Per mi va ser un bon consell,
potser l’únic bon consell. Tot de cop, mirant si havia tancat bé el calaix
dels coberts abans de tallar pa per evitar que m’hi caiguessin les engrunes, m’ha
passat la frase pel cap com una
pel·lícula. M’ha fet riure i m’ha fet ràbia.
Servicio Social Femenino. Per mi. Dos
estius internada a un col·legi universitari de Barcelona, alliçonada,
adoctrinada, enganyada, aguantant noies de tot Espanya que ja llavors no ens
podien tragar.
- -No se de què os
sirve tener el mar tant cerca si no estais nada morenas... Yo he estado quince dias
tomando el sol en las piscinas de Madrid para que al llegar no me dierais
envidia...
- - Oh, que bien...
Pues yo los ultimos quince dias los he
pasado investigando para el trabajo de final de carrera.
La perla que més em va impactar: - Nuestra guerra no fué una guerra cruel. Fué una guerra
muy sencilla.
I així cada dia, a més de la missa, els oremus, la falta de
llibertat. Els dissabtes a la tarda sorties dos hores i els diumenges també.
Netes, pulcres, polides, educades. Obedients, sobre tot obedients. No qüestionar res perquè
la seva veritat era absoluta. Certa, única, autèntica, indiscutible.
Un cop a la setmana ens tocava servir als “mandos”, dretes, una al costat de l'altre, mirant quan havien acabat per retirar el plat. Aquell dia érem
les últimes a dinar o a sopar, tot fred. No podia caure cap gota de res a les seves tovalles.
Quedaves fitxada sota el concepte que el que t’ensenyaven no t’ho prenies en serio. Però
és que justament no ens ensenyaven a servir el menjar a taula. Ho aprenies sí o
sí.
En aquells temps, la gent deia que els nois venien fets uns homes de la mili.
De les noies i el Servei Social no deien res. Jo no vaig venir feta una dona del Servei Social. Vaig seguir essent una noia i, a més, en peu de guerra contra el poder unilateral. Pura llavor de feminisme.
Només persisteix el consell, com una petita taca que no vull que em netegin a la tintoreria.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada