Pintura i Relats

Vilabertran La nit Jazz Somnio amb els colors de fora

En David es va enfadar. Jo em lamentava de que a més del efecte negatiu del confinament, m’estava quedant sense cap de les activitats a les que estava apuntada. Natació, pintura, música... Ell va reaccionar molt bel·licós preguntant-me perquè no em lamentava de la gent que s‘estava quedant sense menjar, o sense llar, o sense feina... que no es podia pretendre seguint vivint com una senyora quan els problemes eren tan extensos i tan seriosos. Parlo del Covid, clar. Mai he acceptat sentir-me culpable de les desgracies que jo no he provocat. Jo individu. Jo com a societat? Tampoc. Dels sense sostre es diu que en viuen al   marge. Quin marge? Tampoc me’n sento culpable, la societat a la que pertanyo també es marginal respecte a d’altres. De la gent a qui ara l’economia els hi serà adversa, també ho visc a la pròpia família. Ajudant-los ja aporto la meva part de contribució. El problema es tan gran que a les meves mans no hi cap. Aquesta petita discrepància sumada ...

General, el teu tanc és un vehicle poderós. Pot abatre un bosc i masegar cent homes. Però te un defecte: Necessita un conductor. General, el teu bombarder és potent. Vola més que la tempesta i aguanta més que un elefant. Però te un defecte: Necessita un mecànic. General, l´home és molt útil. Pot volar i pot matar. Però te un defecte: Pot pensar. B. Brecht

Mar i aiguamolls  -  Acrílic Campanetes blaves  -  Aquarel·la Onades de primavera  -  Aquarel·la Confinament 34  -  Aquarel.la

Quan van veure la policia municipal es van posar nerviosos. -         -    Què direm, què direm?? -         -    Que ens acabem de separar perquè ets un maltractador... -         -    Hòstia no,   que em poden detenir... -         -   Bé, doncs que ens hem separat i jo me’n torno a casa meva... - On van?     - A l’estació -amb la veu quasi inaudible-. -   I per a quin motiu van els dos a l’estació? - Ella ha d’agafar el tren i jo l’acompanyo perquè va molt carregada –removent-se nerviós al seient-. L’Àurea es va posar a sanglotar abraçada a la Bruneta. El municipal es va incomodar.  -  I on va vostè?    - A Barcelona.   - Per quin motiu te de viatjar a Barcelona?   Els sanglots es van fer molt més evidents.   -Es que...   El confinament ens ha separat...es insuportable...,...

EL SOMNI Entrant per la porta del davant es veia al final del passadís una porta que portava al pati del darrera. A banda i banda,   les habitacions que avançaves   estaven moblades com un bar: bancs corredissos a lo llarg de la paret, taules de ferro forjat amb crostes de rovell i amb sobre de marbre, cadires variades... tot molt nu i decadent. Cada habitació s’il·luminava amb una finestra que donava a l’habitació següent. En una hi havia la Rosa, fumant i mirant als que passàvem amb mirada de prostituta de pocs recursos. Al final, el passadís s’obria en forma de T. Les balconeres que donaven accés al pati tenien totes al bell mig una pilona de ciment sense polir ni pintar que t’obligava a superar-la passant de cantó i esgarrinxant-te una mica les cames. Em vaig fer un forat a les mitges. A la paret fronterera que tanca el pati, només interrompudes per una petita porta que s’obria al carrer de darrera,   hi havia penjades en línia recta tota una rastellera ...

L'aigua de la font - Acrílic Santuari de Cabrera - Aquarel.la Caos en el paisatge  -  Aquarel.la