El somni
EL SOMNI
Entrant per la porta del davant es veia al final del passadís
una porta que portava al pati del darrera. A banda i banda, les habitacions que avançaves estaven moblades com un bar: bancs
corredissos a lo llarg de la paret, taules de ferro forjat amb crostes de rovell i amb sobre de marbre, cadires variades... tot molt nu i decadent. Cada habitació
s’il·luminava amb una finestra que donava a l’habitació següent. En una hi
havia la Rosa, fumant i mirant als que passàvem amb mirada de prostituta de
pocs recursos.
Al final, el passadís s’obria en forma de T. Les balconeres
que donaven accés al pati tenien totes al bell mig una pilona de ciment sense
polir ni pintar que t’obligava a superar-la passant de cantó i esgarrinxant-te
una mica les cames. Em vaig fer un forat a les mitges. A la paret fronterera que
tanca el pati, només interrompudes per una petita porta que s’obria al carrer
de darrera, hi havia penjades en línia recta tota una rastellera de senyals de direcció prohibida. A l’esquerra
hi havia una escala estreta i dreta que
pujava cap a munt.
En Rafel ens va proposar d’anar al bar a fer un cafè. Però
que no estem en un bar? Es cert que no havia vist la barra, ni ampolles, ni
cafetera, ni copes, ni tasses...
Hi vam anar, allà al costat. No hi havia ningú, només nosaltres. Vam
deixar les maletes a la casa, però no havíem vist els dormitoris. Jo no em treia de sobre el necesser antic, de
color fúcsia, que portava en bandolera i on hi guardava, en diverses caixetes, les joies de les àvies. Ja
començava a fer-me nosa. També em neguitejava comprovar que en Rafel feia estona que no li
treia els ulls de sobre. Es impossible que sospités el que hi havia a dins.
Ningú va venir a preguntar què volíem. Es que no hi havia ningú. I
nosaltres no parlàvem, només esperàvem. Vaig dir que me’n tornava a la casa. Que volia anar al lavabo i volia beure un got d’aigua. Tothom
em va mirar però ningú va contestar ni es va moure.
Esperaven.
La Rosa seguia allà. Vaig seure al seu costat: Què fas? Què
esperes tu també? El virus. El virus? I qui vols que te’l porti si aquí no ve
ningú? El portes tu.
Angoixa - Acrílic
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada