Desconfinaments descontrolats




Quan van veure la policia municipal es van posar nerviosos.
-        -   Què direm, què direm??
-        -   Que ens acabem de separar perquè ets un maltractador...
-        -   Hòstia no,  que em poden detenir...
-        -  Bé, doncs que ens hem separat i jo me’n torno a casa meva...

- On van? 
 - A l’estació -amb la veu quasi inaudible-.
-  I per a quin motiu van els dos a l’estació?
- Ella ha d’agafar el tren i jo l’acompanyo perquè va molt carregada –removent-se nerviós al seient-.

L’Àurea es va posar a sanglotar abraçada a la Bruneta. El municipal es va incomodar.
 - I on va vostè?  
 - A Barcelona.
 - Per quin motiu te de viatjar a Barcelona? 
Els sanglots es van fer molt més evidents.
 -Es que...  El confinament ens ha separat...es insuportable...,  jo torno a Barcelona a casa meva...  

Sanglots, cap baix, mirades fugisseres... La Bruneta va començar a llepar a l’Àurea... En Biel no sabia on dirigir els ulls... El municipal seguia incòmode. Va dubtar una mica.
–Te el bitllet del tren?
– Si.
– Mostri-me’l per favor.

L’Àurea es va girar per donar una llambregada maliciosa a en Biel tot dient amb veu trencada:- M’aguantes la Bruneta? En Biel la va agafar enfonsant la cara al coll de la  gossa i  fent-li dissimulats petons. L’Àurea va treure el bitllet de la bossa de mà i el va ensenyar al municipal.
-      - Bé passin. Dirigint-se a en Biel: - Vostè quan torni doni la volta a la rotonda i torni a passar pel control. Bona tarda.

Quan ja sabien que no els veien l’Àurea i en Biel van xocar les mans en senyal de victòria rient i fent un ampli sospir d’alleujament. 

A l’estació es van acomiadar. Enamorats, apassionats,  vehements. En Biel va fer moltes moixaines a la Bruneta i a la fí l’Àurea es va dirigir amb la bossa de viatge, la bossa del portàtil, la bossa de mà i la Bruneta cap a les escales per passar el control. Complicat tot plegat perquè la Bruneta volia tornar amb en Biel i estirava de la corretja en direcció contraria mentre somicava sorollosament.
Per sort portava el bitllet a la mà. Però el controlador li va demanar també el bitllet de la Bruneta, que seguia somicant i estirant de la corretja.

-        -  No, no tinc bitllet de la gossa. Es un cadell!!
-     - Doncs llavors tindria de portar-la amb un transportin.  Així no la puc deixar passar. Va contra les normes.
-        -  Amb l’altre gos viatjava en tren i solament tenia de posar-li el morrió. El porto a la bossa de ma.
-        -   Ho sento però en l’AVE no es permet viatjar sense el bitllet del gos i sense transportin.

L’Àurea es va posar les mans a la cara en un gest de desesperació.
-       - Necessito agafar aquest tren. Ho necessito.
Sanglots continguts sota la mirada atenta de la Bruneta. Silenci.
-      - Tinc de marxar... He trencat amb la meva parella... Corro perill de maltractament i torno a casa meva.  No tenia capacitat de preocupar-me de tantes coses...

Novament sanglots continguts, amb el braç tapant-se la cara i les espatlles sacsejades pel plors. La Bruneta saltant i rascant-li els texans intentant cridar l’atenció.

El controlador comenta que ho consultarà amb el revisor del tren.

L’Àurea fa una picada d’ullet a la Bruneta.

Quan arrenca el tren l’Àurea està instal·lada al centre del vagó, ben allunyada dels dos altres únics passatgers que l’ocupaven, la Bruneta ben arraulida a les seves cames i amb el mòbil informava a en Biel “Ho he aconseguit i ets un maltractador en potencia”.   



                                                       Embolic -  Aquarel.la

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

ME'N RECORDO

Sóc un numero senar