Pintura i Relats

  Nadala Nadala Nadala El mar (acrílic i col·lage)

    Camino amb la mà penjant del braç,   com morta, al costat. La mà que ell agafava amb fermesa, sempre, sempre, i que a mi em donava confiança i em feia sentir feliç perquè caminàvem junts. Ara es una mà senar. Li falta la parella. Des de que es va morir, tota jo em sento un numero senar. Quan em conviden a una sortida, a un dinar, un sopar... qualsevol esdeveniment en que hi va gent, si pregunto quants serem sempre sento: serem 11, serem 17, serem 13... Al primer moment em sobta i penso, ala, qui deu ser que no pot venir? Després hi caic. Ah, es veritat, sóc jo que hi vaig sola. Això m’ha fet plorar moltes vegades, sento la mossegada del rancor, l’enveja, la desgracia. Perquè m’ha tocat a mi tenir d’anar-hi sola?   Reacciono de seguida i em dono compte de la barbaritat del meu pensament. Torno a plorar. No desitjo que li passi a ningú més. Penso que el millor és no anar-hi. Però sé que és inútil. Tot és     inútil perquè ell no tornarà. I els ami...

  El toll de vidre Les afores Lanzarote Camí il·luminat

Matolls secs Tardor Camps humits La bellesa del foc  

  Intent de pintura amb gat juganer Llançà vila Cendra, fum i foc Bassal temporal

  Avui he tornat a plorar, amb desconsol. Sortint de la piscina he anat a fer un tallat al bar del Parc del Migdia. Es un lloc comparable a un petit raconet de paradís. A l’ombra   de les acàcies, amb un brisa constant, amb l’aigua del llac al costat i els aneguets nadant, amb l’aroma del tallat davant   meu, m’ha envaït una onada de felicitat. Però tot seguit he sofert una onada de vergonya immensa. I he començat a plorar, aquesta vegada sense gaire aturador. Plorar i plorar. Com podia ser feliç si em falta la meitat de mi mateixa ? Als tres mesos de la desaparició de l’amor de la meva vida ja soc capaç de ser feliç? A dins del cor sentia un gran xoc, perquè jo estava feliç i no podia evitar-ho. He pensat molt. Molt. Un dia una neta em va dir que s’havia esborrat d’algun mitjà de xarxa social perquè no suportava que s’hagués mort l’avi i tot seguís igual. Es veritat. Quan es mor algú tan estimat desitges que tot es pari. Estàs tan trencat per dins que no entens q...

Llançà- Parròquia de St. Vicenç Llançà-paret de pedra seca Llançà - camí de la vila Llançà-capvespre amb boirina Llançà-platja de les Tonyines Llançà-sortida de sol